Situació i descripció de l’edifici
La masia de Can Roca de Baix o can Creixell està situada en el número 17 del carrer del Bisbe Urquinaona, dins el nucli urbà de Castelldefels (Baix Llobregat). S’alça als peus del castell per la banda de migdia i al començament del desnivell del turó (fig. 1). L’edifici és de propietat municipal i, fins al mes d’agost de l’any 2008, va ser utilitzat com a comissaria del Cos Nacional de Policia.1
Presenta una estructura irregular a causa de l’afegitó de diferents cossos a la masia original, que n’han anat conformant la seva fesomia actual, raó per la qual no es pot incloure en cap dels tipus establerts per Josep Danés en el seu estudi sobre masies, utilitzat tradicionalment per classificar aquesta mena de construccions.2 El conjunt està articulat al voltant d’una torre de defensa, de planta quadrada, amb quatre alçades, coronada per un terrat i dotada de dos matacans com a elements defensius bàsics, un dels quals es troba a llevant, per sobre de l’accés, amb una clara intencionalitat defensiva, encara que amb el temps, ha esdevingut un petit balcó.
La torre està declara Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en aplicació del decret de 22 d’abril de 1949 del Ministeri d’Educació Nacional, sobre protecció dels castells espanyols. Aquesta declaració va ser confirmada per la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la disposició addicional primera de la llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni Cultural Català, segons la qual el monument està inscrit com a BCIN, amb el número de registre R-I-51-5250. En canvi, la resta de la masia està declarat Bé Cultural d’Interès Local pel fet d’estar inclosa dins el Catàleg del Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Castelldefels, a la fitxa número 6.
A primer cop d’ull, dins l’estructura de l’edifici es poden distingir les parts més antigues de les més modernes, sobretot gràcies a les pedres treballades de les portes i finestres. D’aquesta manera, es pot veure com el cos de tramuntana, de planta baixa i pis amb teulada d’un sol aiguavés, així com la torre, tenen portes i finestres acabades en arc conopial, de pedra de Begues, corresponents al segle XVI i, per tant, van ser bastits o reformats coetàniament i es poden adscriure a les primeres etapes constructives del conjunt. El cos de migdia, també de planta baixa i pis, n’és la part més moderna. Es pot datar del final del segle XVIII o del segle XIX, per la presència de dos balcons i per dos arcs de grans dimensions, fets de totxo disposat al sardinell. Actualment aquests arcs es troben enlluïts. La galeria porticada del primer pis, amb arcs rebaixats, se situa cap el 1930, llevat dels dos arcs de ponent que ja existien l’any 1904.3 Encara posterior, potser de la darrera ampliació efectuada en el conjunt, seria un petit cos que s’adossa als esmentats per la banda de llevant i que actualment acull un lavabo.
Un cop vistos els trets essencials de la masia, tan plena de reformes i de construccions afegides, resulta de gran interès fer-ne una descripció més minuciosa, acompanyada d’una anàlisi artística, especialment pel que fa a la tipologia de l’edifici i la morfologia de portes i finestres, fent esment d’aquells paral·lels que poden proporcionar, tant dins el municipi com fora, les masies reforçades amb torres. Això ens farà apropar-nos al “mapa” de la masia i ens farà començar a entendre’l i interpretar-lo.
2 Danès, 1933, 2010.
3 Campmany et alii, 2002: 149.