Documentació escrita 10
Els primers esments a masies de Castelldefels que apareixen a la documentació escrita es troben al Cartulari de Sant Cugat del Vallès i daten del 1071. El dia 13 de febrer d’aquell any, Ramon Aguiló feia una permuta amb l’abat de Sant Cugat del Vallès i li donava un mas que tenia a Castelldefels, a canvi de diverses vinyes i d’un altre mas que fou de Guadamir Cameta.11
Els Costa
No és, però, fins l’any 1426 que aquestes masies es poden començar a identificar de manera fefaent amb edificis que ens han pervingut. D’aquell any data el capbreu més antic que es coneix de Castelldefels, ordenat pel senyor Gispert de Guimerà, abans de vendre’s el sotssenyoriu de Castelldefels als Marc d’Eramprunyà. En aquell document hi consten les declaracions dels trenta-set vilatans del terme: Miquel Vila, Bartomeu Pineda, Joan Cases, Pere Ferrer, Jaume Ferrer, Mateu Gomar, Bartomeu Miramar, Pere Folguera, Pere Costa, Bernat Gerona, Bartomeu Gual, Antoni Colomer, Joan Sau (o Bau), Jaume Savall, Ferrer Gener, Joan Gual, Berenguer Duran, Pere Pagès, Antoni Colomer, Bernat Gerona, Jaume Arenys, Pere Terrades, Bernat Costa, Bartomeu Costa, Miquel Joan, Raimon Sibert, Guillem Costa, Andreu Gras, Marc Solsona, Pere Terrades, Jaume Pinyol, Joan (el Rector), Bartomeu Vilar, Antoni Ferrer, Bernat Arvig i Bartomeu Costa12.
Les confrontacions de terres que s’hi esmenten permeten situar alguns dels masos que hi apareixen. L’únic mas que limita al nord amb la costa del castell i que, per tant, es podria identificar amb Can Roca de Baix, és el mas de Pere Costa, anomenat “sumil”. En aquest mateix capbreu es constata que els Costa ja eren presents a la falda del turó de Castelldefels des de l’any 1226, quan un Arnau Costa hi estava establert. Un segle més tard, l’any 1329, el senyor del castell donava l’establiment del mas a Raimon de Costa. Se sap que de Raimon Costa, el mas va passar al seu fill, Jaume Costa i, d’aquest, al ja esmentat Pere Costa. L’any 1460, el senyor Jaume Marc d’Eramprunyà tornava a fer declarar els seus vassalls de Castelldefels en un segon capbreu, en el qual, el nostre mas consta amb el nom de Costa i encara és a mans de Pere. Aquest declara tenir a Castelldefels el “mansum suum vocatum Costa cum terris, honoribus et possessionibus suis”, el qual limitava a llevant amb les possessions de Joan Colomer, a migdia i orient amb Ferrer Janer, i, al nord, amb la costa del castell.13
Els esdeveniments de la Guerra Civil Catalana, també anomenada de Joan II contra la Generalitat (1462-1472), van afectar en gran mesura Castelldefels, on el senyor d’Eramprunyà, Jaume Marc, es va posicionar al bàndol del rei Joan, mentre que els pagesos de Castelldefels ho feren al de la Generalitat. El castell va ser pres per les tropes de la Ciutat de Barcelona dues vegades. La primera l’any 1468, quan es va rendir després de dos trets de bombarda i de tres setmanes de setge. La segona l’any 1472, quan Jaume Marc, al capdavant d’una tropa, va recuperar Castelldefels, que es trobava custodiat per dos pagesos.
Després de la guerra el castell va quedar en un estat força precari i és de suposar que les masies properes, com Can Roca de Baix, també haurien patit els efectes del conflicte. Sigui com sigui, el nombre de masos de Castelldefels va quedar considerablement reduït. Així, en un document de valoració de les rendes, censos i drets de la casa i Quadra de Castelldefels, ordenat, l’any 1490, pel mateix senyor del castell d’Eramprunyà, Jaume Marc, s’esmenten catorze masos,14 enlloc de la trentena comptada en el capbreu de 1460. D’aquests, només se’n coneix el nom de deu: “mas Cases”, “mas Gomar”, “mas Costa”, “mas Colomer”, “mas Milà”, “mas Moner”, “mas Tapia”, mas “Busquets”, “mas Codina” i “la casa de Miquel Johan”. Malauradament, no es pot establir si el mas Costa és el de Pere o el de Jaume Costa, tots dos citats en la documentació del segle XV amb el mateix nom. A partir d’aquell moment els masos s’haurien anat reconstruint i reparant de mica en mica.
Posteriorment, en cap dels dos fogatges coneguts, el de 1497, amb 36 focs, i el de 1553, amb 30, no s’esmenta cap mas Costa, fet que du a pensar que, bé el conegut abans amb aquest nom havia passat a mans d’una descendent femenina, cosa que hauria fet perdre el cognom familiar, bé que havia quedat greument danyat pels efectes de la guerra, deshabitat i ocupat per un altre pagès, o bé, senzillament que havia canviat de mans.
Els Pujols i els Colomer
Gràcies al tercer capbreu que es coneix de Castelldefels, de l’any 1587,15 ordenat pel darrer membre de la família Fiveller,16 sabem que, entre els anys 1553 i 1587, la masia va ser propietat, primer, de Francesc Pujols i Josep Pujols i, després, d’Elisabet Colomer.17 El fet que un Pujols consti en el fogatge de 1516 i Francesc Pujols en el de 1553 fa pensar que aquesta família ostentaria la tinença del mas des de principis de segle. Tanmateix, no es disposa per a aquest període de cap informació referent a la casa.
Mas Esteve
A partir de l’any 1598 el mas va passar a formar part de les propietats de la família Esteve de Puigdegall.18 En la declaració del pagès Joan Folquet consta que el seu mas i terres limiten a llevant “partim in costa castri fidelium et partim in honore Joannis Steva qui fuit Elisabet Colomera”.19 Sembla, segons Campmany,20 que Joan Esteve l’hauria rebut com a dot després de casar-se. Tenint en compte que ja disposava del mas conegut avui com Can Roca de Dalt, podem dir que va ser en aquell moment que els dos masos van passar a estar en mans del mateix propietari.
Can Roca de Baix no va ser declarada en el capbreu de 1598, probablement per interessos fiscals, ja que sí hi consta l’homònima de dalt. En el capbreu dels anys 1600 a 1603 es diu que Joan Esteve de Puig de Gall posseeix una casa amb la seva torre, corral i terres, que es pot identificar amb can Roca de Baix ja que limita a ponent amb la casa de Joan Folquer, la qual ja apareixia al capbreu anterior. Així, sabem, gràcies a aquest capbreu, que la torre ja havia estat construïda l’any 1600.
El 20 de setembre de 1632 els Puigdegall confessaven tots dos masos, els actuals Can Roca de Dalt i can Roca de Baix, al notari de la baronia, Onofre Personada, en el capbreu que realitzava aquell any. A la mort de Joan Esteve, la casa va passar a mans de la seva dona, Margarita Esteve. Els va succeir el seu fill, Joan, que va morir sense descendència cap a l’any 1685. Llavors, per sentència de la cúria de la baronia d’Eramprunyà, dictada el 20 d’agost de 1685, els dos masos van passar a mans d’una parenta llunyana, que llavors tenia un altre mas al terme, can Gomà (l’actual casa de cultura): Montserrat Esteve. L’heretat va consistir en els dos masos i sis peces de terra, els quals, el mateix dia que eren rebuts, eren donats a Jaume Amell, de Sitges, en un context de desavinences familiars entre dues branques dels Esteve, els de Puigdegall i els d’Horta. Per mitjà d’una concòrdia, signada el 20 de març de 1696 entre els germans Joan i Josep Amell i Cristòfor Esteve de l’Horta, els dos masos passaven a mans d’aquest darrer.21 Cristòfor Esteve va fer testament a la rectoria de Castelldefels, el 8 d’abril de 1706, en el qual va instituir hereu al seu fill Josep Esteve.
Els Roca. Can Roca de Baix (fig. 36-37)
El 28 de febrer de 1725, Josep Esteve i Ramona Prats, a causa de problemes econòmics que s’arrossegaven des de la generació anterior, van vendre el mas Esteve i el mas Puigdegall a Josep i Maria Roca Roca, pel preu de 1.508 lliures.22 Els Roca eren una família d’adroguers de Barcelona, del barri de Pla de Palau. Tenien la botiga al carrer Rera Palau, i hi venien “drogues”, és a dir, productes colonials, comestibles i dolços de pastisseria, i elaboraven confits, xocolata, torrons i galetes. Gaudien d’una bona posició econòmica i van arribar a posseir, a més de la casa-botiga i els masos de Castelldefels, una torre a Gràcia i d’altres propietats a Sitges
A partir de la compra, els masos van prendre el nom de can Roca de Baix i can Roca de Dalt, respectivament. En el document de venda del que ens ocupa s’esmenta la casa i heretat anomenada den Esteve amb la seva torre, els corrals, l’era, els seus camps i terres, diversos arbres com garrofers, oliveres i figueres, un hort amb una tanca de paret de quatre mujades i una sínia. Els censos que calia pagar als barons d’Eramprunyà pel mas Esteve eren de 3 lliures, 9 sous i 7 diners, 3 gallines, 3 quarteres, 11 cortans de civada, 1 cuartà d’oli i altres servituds. Les afrontacions eren, a llevant, amb el predi de Jacob Claret; a migdia, amb el de Marianna Ballester; a ponent, amb el de Salavert, que fou Gorchs, i al nord, amb la costa del castell. Aquella adquisició constitueix un exponent d’allò que succeïa al Castelldefels del segle XVIII, en què gairebé la meitat dels masos van anar a parar a mans de burgesos, principalment barcelonins, que invertien beneficis en la seva compra i els deixaven a càrrec de masovers.
La següent notícia que se’n té, de finals del segle XVIII, és la construcció d’una mina que conduïa l’aigua de la font de can Roca de Dalt fins al mas de can Roca de Baix. Aquesta obra va ser una de les mesures que es va prendre per mirar de pal·liar el mal estat de les aigües del terme, que havia arribat a causar una epidèmia de malària. La mina apareix esmentada en el capbreu de 1817,23 en el qual el propietari, Josep Roca, declara el mas “ab safareig y aigua viva la qual condueix ab una mina que passa fins a la casa de Baix, al Racó”. Llavors, les afrontacions de la masia en aquell moment són les que segueixen: a llevant, amb el predi Llor, que fou d’en Jacop Claret; a migdia, amb la d’Antònia Ballester que fou de’n Golart; a ponent, amb la dels pubills Salavert i, al nord, amb la costa del Castell. Com es pot veure, no havien variat gens d’ençà de la compra del mas, l’any 1725.
A mitjan segle XIX, el mas va passar a mans de Manuel Roca i Cabanes. A la seva mort i d’acord amb el seu testament, datat del 9 de febrer de 1861, la seva dóna, Bonaventura Guasch, en restava usufructuària, essent l’hereu universal el fill, Josep Manuel Roca i Guasch.24 Aquest darrer va morir sense descendència, per la qual cosa totes les propietats van passar al segon fill de la seva germana Inés, Manuel Santamaria Roca, ja que aquesta l’havia fet hereu universal dels seus béns. El nou canvi de propietat de la masia es va inscriure al registre de Sant Feliu de Llobregat, el 17 de juliol de 1913, on hi consta que abraçava una superfície de dues mujades i tres mundines.25
Els Elies
L’any 1920, tant can Roca de Baix com can Roca de Dalt, van ser venudes a Agapito Elias Barbés, potser com a usufructuari, i als seus fills Joaquim, Maria del Carme i Maria de la Consolació Elias Miret, com a propietaris, pel preu de 10.200 pessetes. La casa fou novament registrada el 18 d’abril de 1921.26 En aquella dècada sembla que els propietaris van fer obres de conservació a la coberta i van enrajolar amb paviment hidràulic el primer pis.27 Va restar en copropietat dels germans Elies Miret fins l’any 1954, en què va recaure, per venda de les altres parts, a mans de Maria Consolació. Poc després, la propietària hipotecava la casa sobre la qual es van fer diversos embargaments, fins que, l’any 1959, va ser venuda per subhasta a Jaime Creixell Montserrat.
Des de la dècada de 1930 i fins a l’any 1966, quan la casa va ser novament embargada, hi va residir, com a masover, Antonio Sabatés i la seva família. A través d’una entrevista que la senyora Imma Vilamala28 va realitzar a la néta d’aquest masover, s’ha pogut determinar la distribució de la casa en aquell període (fig. 40). Així, la part central i de migdia de l’edifici era l’habitatge dels propietaris, mentre que la de tramuntana era el dels masovers (fig. 39).
Els Creixell
En el contracte de compra-venda dels Creixell als Elies, de l’any 1958, la casa es descriu “antes inhabitable y en estado ruinoso, hoy reconstruida y además unos corrales en buen estado y varias dependencias, lagar, era para trillar, lavadero poso y noria”. Aleshores, el propietari la va voler reformar per fer-hi dos habitatges, cosa que queda reflectida en el permís d’obres que va sol·licitar a l’Ajuntament de Castelldefels l’any 1962, que li va ser concedit.29 Sembla, doncs, que, entre 1961 i 1962, se’n van arrebossar totes les façanes, es va cobrir el terrat de migdia i es va fer el cobert del sud-est. Llavors, va desaparèixer el barri, la tanca de llevant i el safareig i també els esgrafiats i els revestiments del segle XVIII, els quals encara es poden observar en algunes de les fotos d’arxiu anteriors a aquells anys.
Can Roca de Baix com a propietat municipal
El 6 d’abril de 1966 Jaume Creixell fraccionava la finca, de 10.700 m2, i la venia per parcel·les. L’Ajuntament de Castelldefels va comprar-ne la més gran, de 6.650 m2, que incloïa la masia, per la quantitat de 2.640.000 pessetes, amb l’objectiu de destinar-la a equipament municipal.30 La parcel·la va ser inscrita al registre de la propietat de l’Hospitalet, el 21 de juny de 1967. A partir d’aquell moment, l’antiga masia va ser utilitzada com a seu d’entitats cíviques, com ara el club excursionista, per a realitzar-hi activitats municipals i cursets i també com a seu de la Delegación Local de Sindicatos.
L’any 1978 l’Ajuntament en va cedir l’ús al Cuerpo Nacional de Policía, per tal que s’hi instal·les la comissaria de Castelldefels, les dependències de la qual la van ocupar fins el mes de juliol de 2008, un mes abans de realitzar-s’hi la intervenció arqueològica. Les obres de condicionament de la casa les va dur a terme la brigada municipal i van consistir en els repàs dels arrebossats de la façana i treballs diversos a l’interior, com ara la construcció de banys, dutxes, calabossos i envans, l’enderrocament de la cuina, a la planta baixa, per adaptar-ne l’espai com a arxiu, i l’enguixat i pintura de les parets. També es va reforçar el forjat de l’habitació de l’angle sud-est. A més, es va repassar la fusteria exterior i es va fer una instal·lació elèctrica nova.31
L’any 1986, es va tornar a fer obres de consolidació i reforma. Llavors es va cobrir el terrat del primer pis del costat de migdia i es van substituir alguns paviments per gres.32 Aquestes obres es van fer d’acord amb l’informe que, l’any 1984, havia redactat l’arquitecte municipal, on s’establien les condicions bàsiques que s’havien de tenir en compte en la intervenció per tractar-se d’un edifici de valor històric, arquitectònic i ambiental que estava inclòs en l’Avanç de Catàleg i la Especial de Protecció i Rehabilitació de Patrimoni Arquitectònic de Castelldefels.
10 Extret de Campmany et alii, 2002 i Vilamala, 2008.
11 Campmany et alii, 2002: 29. Cartulari de Sant Cugat del Vallès, doc. 837, f. 271.
12 Capbreu de Castelldefels, any 1426. Biblioteca de Catalunya. Fons de reserva. Manuscrit 1137.
13 Arxiu de la Corona d’Aragó. OR-M. Monacals-Hisenda 3510. Llibre d’establiments a Castelldefels, 1460.
14 Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà. Documents de Castelldefels. UCE 51. Stima de Castelldefels. 4 de Febrer de 1490.
15 Se’n conservaven dues de les còpies, que són coetànies, l’una a l’Arxiu de Protocols Notarials de Barcelona (notari Nadal Castelló, 488/28); l’altra era a l’Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà, desmantellat pels seus propietaris i avui en parador desconegut.
16 Des de mitjan segle XVI la família Fiveller va senyorejar Castelldefels i Eramprunyà.
17 En el capbreu esmentat consta, per exemple, que Joan Figueres tenia una masia que limitava a migdia i a ponent amb els honors d’Elisabet Colomer, que havien estat abans de Francesc Pujols.
18 Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà. Documents de Castelldefels. Capbreu de 1598-1599. Aquest capbreu va ser encarregat, a la mort del darrer dels Fivaller, pels nous propietaris del senyoriu, al notari Antoni Seriol. Va començar l’any 1597 i va finalitzar el 1611. En la declaració del pagès Joan Folquet consta que el seu mas i terres limiten a llevant “partim un costa castri fidelium et partim in honore Joannis Steva qui fuit Elisabet Colomera”.
19 Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà, UC 18. Capbreu de 1598-1599.
20 Campany et alii, 2002:113.
21 Ibid.: 114.
22 Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà. Documents de Castelldefels. UC 796.
23 Capbreu a càrrec del notari Josep Maria Òdena, , del qual se’n conserva còpia a l’Arxiu Municipal de Castelldefels. Arxiu Històric, Armari I, caixa 11.
24 Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Testament de Manuel Roca i Cabanas. 9 de febrer de 1961. Notari: Magí Soler Gelada.
25 1 mujada = 4.896,5 m2; 1 mundina = 306,03 m2 (Alsina, Feliu, Marquet, 1996)
26 Registre de la propietat de l’Hospitalet de Llobregat, núm. 4, finca 573.
27 Vilamala, 2008: 21.
28 Historiadora del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, qui va realitzar un recull històric sobre la masia, esmentat en la nota anterior i que es recull a la bibliografia d’aquest llibre.
29 Arxiu Municipal de Castelldefels. Expedient 162, Obra Major 3239. “Expediente tramitado a instancia de D. Jaime Creixell Montserrat para efectuar reformas interiores en la Masia Can Roca de Baix”.
30 La decisió de comprar-la per destinar-la a equipament municipal es va votar en el ple municipal del 2 de març de 1966.
31 Arxiu Municipal de Castelldefels. Expedient 11. ST 239. Edificio Comisaría Policía Nacional.
32 Id. Expedient 265. ST 218. Refuerzo y Consolidación Can Roca de Baix.