1.1. Sondeigs al subsòl (fig. 42-72)
Els treballs d’excavació a Can Roca de Baix van consistir en l’obertura d’onze sondeigs al subsòl, set a la planta baixa i quatre a la planta noble (fig. 42-43). Havien de servir per localitzar-hi probables restes de l’antiga masia i datar-ne alguns dels murs principals, així com per determinar la tipologia de les voltes i poder-les situar cronològicament. També resultaven útils per comprovar les relacions de diacronia entre diferents elements de l’edifici i per trobar restes més antigues que les visibles a cop d’ull.
La potència estratigràfica va variar molt, segons els indrets, ja que el substrat natural es trobava molt més baix a migdia que no pas a tramuntana. La major part del material arqueològic recuperat correspon a fragments ceràmics datats del segle XVII, bàsicament ceràmica blava catalana. En un dels sondeigs, també es van trobar diversos fragments de ceràmica blava dita de Barcelona i, a la planta primera o planta noble, material datat dels segles XIX i XX. Exposem a continuació els resultats obtinguts en tots aquests tempteigs de forma individualitzada, llevat dels anomenats III i IV (fig. 42) que no van aportar informació d’interès. En el primer cas, per estar el lloc on es va obrir creuat per tota mena de serveis, i en el segon, per trobar-s’hi una fossa sèptica.
Sondeig I (fig. 44-47)
Es va obrir a l’exterior de l’edifici, a tocar de la façana de llevant, agafant el sector del cos de migdia corresponent a la porta d’accés a l’àmbit 009 i part de la torre de defensa. Era de planta rectangular i amidava 2,2 m de llarg per 1,3 m d’amplada. La troballa més reculada que va proporcionar la seva excavació va ser un paviment de calç de gruix considerable i la preparació, que cobria el terreny natural. Aquesta darrera contenia un petit conjunt de fragments de ceràmica blava dita de Barcelona (fig. 45), molt habitual en contextos del segle XVI, que van permetre corroborar la datació de la torre entre 1560-1590, obtinguda per comparació amb altres elements d’aquesta mena que perviuen al poble mateix, datats per epígrafs conservats a les façanes o a través de la documentació escrita.
Immediatament per sobre del paviment, van aparèixer rebliments que corresponien al primer terç del segle XVII. Ocupaven la meitat de migdia del sondeig i estaven associats a la construcció del cos meridional de l’edifici, corresponent a l’àmbit 009. La seva data es va poder establir a partir de diversos fragments de ceràmica policroma decorada de blau, groc i verd (fig. 46). Els estrats immediatament superiors cal situar-los al primer quart del segle XVIII, data establerta a partir de la troballa d’un diner de l’Arxiduc Carles, datat entre 1708 i 1710,47 dins un rebliment excavat, que amortitzava un paviment de terra batuda.
Sondeig II (fig. 48-54)
Es va obrir a l’interior del cos situat a tramuntana de la torre i va ser un dels més amplis i significatius. En un principi, es va decidir d’excavar en extensió tot l’àmbit 015, però a mesura que l’excavació va anar avançant, es va optar per ampliar la superfície de treball cap a l’àmbit 014, per tal de poder conèixer millor els elements associats a l’arc diafragmàtic i al mur de migdia, que el separava de la torre de defensa. D’altra banda, s’hi van deixar testimonis estratigràfics, per a la millor comprensió de la seqüència, de manera que, si bé es va aixecar la totalitat del paviment de terrazo de l’àmbit 015, només es va assolir el terreny natural a la meitat de migdia. En aquest sondeig es van poder identificar fins a quatre horitzons cronològics. El primer corresponia al paquet format per un paviment de calç molt ben conservat i la corresponent preparació (fig. 48). No va proporcionar cap material que permetés establir-ne la datació absoluta. En aquest cas, cal tenir en compte que ens trobem en el cos inicial del mas i que l’arc que distribueix aquest espai en dos àmbits correspon, com s’ha vist, a les modificacions efectuades entre 1560 i 1590, així com també gran part dels elements decoratius fets amb marès vermell. Així doncs, cal situar els estrats esmentats en aquesta fase.
El següent horitzó corresponia a un nou nivell de pavimentació. El material que s’hi va descobrir, tot i que molt escàs, va permetre situar-lo al primer quart del segle XVIII. En aquest sentit, cal tenir present que el sòl, fet de rajols, s’adossava a l’arc que subdividia l’espai en dos àmbits i també al brancal de la porta tapiada del mur de migdia (fig. 49), element que, a partir de l’estudi dels paraments, s’havia situat també al primer quart del segle XVIII. En aquesta fase es va formar, doncs, un paviment de rajols disposats per parells o bé en fileres alternades de costat i de través (fig. 50-51). Atès que els grups de peces col·locades en aquestes dues disposicions es trobaven separats per una rasa de clavegueram, que travessava tot l’àmbit, des del carrer i fins al pati 011, no es va poder determinar directament la relació física entre els dos paviments, tot i que ben probablement l’un era una reparació de l’altre. En el quadrant sud-est de l’àmbit 015 va aparèixer un altre sòl, en aquest cas fet de cairons, que igualment semblava una reparació o refacció del de rajols. Val a dir que, a banda dels rajols, s’hi van trobar dues grans lloses de pedra, l’una rectangular, que no va ser aixecada, i l’altra circular (fig. 50-52). Aquesta darrera era la tapadora d’una sitja de grans dimensions que es conservava en força bon estat.
El paquet estratigràfic immediatament superior estava format pel primer terra de cairons descobert en aquest sondeig (fig. 52-53), així com el seu llit de morter i el rebliment de preparació corresponent. El vam situar cronològicament a partir de la troballa d’una moneda del Govern Provisional, de l’any 1870, que en donava el terminus post quem. Finalment, els cairons eren coberts per una capa de formigó, posada com a base del paviment que encara s’utilitzava en començar l’excavació i que havia estat col·locat l’any 1978, quan l’edifici va ser habilitat com a seu de la Policia.
Sondeig V (fig. 55-56)
Es va obrir a l’extrem de llevant de l’àmbit 002, al sud-oest del mas, agafant un tram de l’angle nord-est del 001 de forma intencionada, ja que d’aquesta manera s’abraçaven dos cossos diferenciats. A primer cop d’ull conformaven un únic espai utilitzat en els darrers temps com a aparcament, amb accés des de l’avinguda del Bisbe Urquinaona i sense comunicació amb la resta de la casa. Una observació més detinguda de l’edifici així com les fotos antigues conservades permetien saber que no sempre havia estat així. L’àmbit 001 formava, juntament amb 005 un accés porxat a la casa, mentre que 002 constituïa, juntament amb 003 i 004 un sol espai que s’hauria articulat a partir de arcs de mig punt visibles en façana.
En aquest cas es van establir fins a cinc horitzons cronològics, el primer dels quals es va datar de mitjan segle XVII. En aquell moment es van bastir els murs que delimitaven l’àmbit 002 a llevant i a migdia, com a part del projecte d’ampliació del mas que hem anat descrivint. Es va comprovar que el terreny feia un fort pendent, amb cotes molt més baixes al sud, de manera que els rebliments excavats en el sondeig V eren molt més potents que els situats al nord. Desconeixem quin era el paviment en aquell moment tot i que, com hem anat veient, podria tractar-se de la mateixa terra batuda o d’un paviment de calç que no ha arribat als nostres dies.
El següent horitzó cronològic data del primer quart del segle XVIII, moment en què es col·loca un sòl de rajols a l’espiga (fig. 55) sobre un llit de morter. Per sobre, es van bastir dos murets que conformaven un dipòsit la funció del qual es desconeix, tot i que de ben segur que estaria relacionada amb el bestiar que s’hauria tingut en aquest espai. Va restar en funcionament fins el segle XIX, quan va ser cobert per un rebliment, probablement producte d’alguna obra de tipus menor, ja que contenia fragments d’arrebossats i de capes de guix. Es va anivellar el sòl a la cota de la superfície d’arrasament dels murets esmentats i es va folrar el mur de tancament de llevant de l’àmbit amb un envà de rajols disposats plans al trencajunt de mitja peça.
Sondeig VI (fig. 57-63)
Es va obrir a l’angle nord-oest de l’àmbit 009, l’antic vestíbul de la comissaria de policia. S’hi van identificar cinc horitzons cronològics i es va remuntar l’estratificació a mitjan segle XVII, en el decurs de l’ampliació del mas inicial pels costats de migdia i de ponent. Llavors, es va bastir el mur de ponent de l’àmbit, d’acord amb el material que es va recollir (fig. 58). Com en els sondeigs anteriors, tot i no haver-se trobat, suposem que el paviment d’aquell moment hauria estat de morter de calç.
En la següent fase, datada del primer quart del segle XVIII a partir del material ceràmic trobat (fig. 60), es va elevar el nivell del sòl per mitjà d’un potent rebliment. Per sobre, es va trobar una capa de morter de calç (fig. 61) molt malmesa que n’hauria estat el paviment. Finalment, es van documentar tres paquets estratigràfics consecutius, tots tres formats per una fina preparació, un llit de morter i el corresponent paviment. El primer, de cairons (fig. 62), situat entre 1725 i 1792; el segon de rajols, del segle XIX; i el darrer corresponent a les obres de gran abast realitzades amb motiu de l’adquisició de l’immoble per l’Ajuntament i, molt probablement, en habilitar-la com a Seu de la Policia Local.
Sondeig VII (fig. 64-70)
És el primer que es va obrir a la planta noble, com a cala correguda en sentit est-oest passant pels àmbits 102, 107 i 109. L’objectiu era conèixer la factura de les voltes que s’observaven des de la planta baixa, excavar-ne els carcanyols per tal de recuperar el màxim de dades possibles i obtenir-ne una secció transversal. Donades les limitacions econòmiques i de temps, enlloc d’obrir l’amplada completa dels àmbits, es van realitzar tres sondeigs de dimensions més reduïdes. Els resultats obtinguts van permetre determinar que els canvis de nivells, de prop de 30 cm, observats en aquest pis són d’origen, ja que les voltes documentades als àmbits 102 i 107 (fig. 66, 68), de rajol disposat pla, són de factura idèntica i fetes, d’acord amb el material trobat a l’àmbit 102 (fig. 65), en el darrer quart del segle XIX. De ben segur que substituïen forjats anteriors amb bigues de fusta amb entrebigat ceràmic, probablement similar al documentats a l’àmbit 109 (fig. 70), que, tanmateix, no ha pogut ser datat de forma absoluta.
També es van trobar tres paviments diferents, essent el més antic, coetani de les voltes esmentades i, per tant, datat del darrer quart del segle XIX. Es tracta de rajols disposats al trencajunt de mitja peça, dels qual només se’n conservava un tram en un extrem de l’àmbit 107 (fig. 67). Per sobre, es trobava un paviment hidràulic de principis de segle XX (fig. 64), localitzat a l’àmbit 102. A continuació, es va col·locar el paviment de rajols disposat a l’àmbit 107, durant les obres efectuades pels Creixell (1921-1959). En tractar-se de l’únic indret on s’han trobat aquest tipus de rajols creiem que es tracta d’una reparació puntual que va afectar únicament l’àmbit 107. En darrer lloc, el paviment de rajoles de color marró que hi havia en iniciar els treballs, es va disposar arrel de l’habilitació de la casa com a seu de la Policia Municipal.
Sondeig VIII
Es va obrir a l’angle nord-est de la planta baixa de la torre i només s’hi van poder identificar dos horitzons cronològics. L’un, de mitjan segle XVII, representat únicament per un rebliment que probablement hauria estat l’anivellament del paviment de calç que hem anat veient en sondeigs anteriors. L’altra correspon al paviment de la casa en la seva darrera fase d’ocupació, com a seu de la Policia Nacional. Sembla que les obres en aquest indret van implicar la destrucció gairebé completa dels nivells de fundació de la torre.
Sondeig IX (fig. 71)
Es va obrir a l’extrem de llevant de l’àmbit 105 que, com s’ha vist, formava part, juntament amb 101, del cos afegit a migdia de la casa. També es trobava pavimentat amb rajoles de color marró, disposades en la darrera fase d’ús de l’edifici. Per sota, es trobava un rebliment format per runa, amb abundant presència de fragments de rajols, teula i totxana, datat del darrer quart del segle XX. Cobria un paviment de rajols de 30 x 15 disposats al trencajunt de mitja peça (fig. 71), que feia un fort pendent cap a migdia. Es tractava del sòl d’un terrat que indicava que el cos afegit a migdia del mas el primer quart del segle XVIII probablement hauria estat projectat únicament en planta baixa. Més endavant, probablement a finals del mateix segle o principis del XIX, d’acord amb la tipologia dels arcs carpanells del primer pis, s’hauria construït aquesta segona planta. No hem pogut establir, però, la cronologia absoluta d’aquest pis.
Sondeig X (fig. 72)
La seqüència estratigràfica del desè sondeig, obert al primer pis de la torre de guaita (àmbit 110) novament va resultar molt escadussera. Tanmateix, es va poder documentar la volta de canó original de la planta baixa de la torre que, com s’ha vist, cal situar entre 1560 i 1590. Era coberta per un rebliment que anivellava el sol per a col·locar-hi un paviment de rajols. D’aquest, però, únicament se’n van trobar les empremtes en el corresponent llit de morter. Tot i la manca de material per a una datació absoluta dels rajols hem anat veient en els altres sondejos com al primer quart del segle XVIII es va disposar en gran part dels àmbits de la casa un paviment de rajols. Per tant, cal suposar que el paquet esmentat va ser disposat en aquest horitzó cronològic.
Sondeig XI
El darrer sondeig es va obrir a l’angle nord-oest de l’àmbit 115, al cos primigeni de la casa, per tal de determinar l’estat dels forjats, la seqüència de paviments i, a ser possible, establir la datació absoluta d’aquests elements. Com en el cas anterior, per sota del paviment inicial de gres marró fosc apareixia una fina capa de ciment que en subjectava les peces, per sota de la qual es trobava de nou el llit de morter d’un paviment anterior. En restaven només les empremtes que permetien determinar que es tractava de rajols de 30 x 15 cm disposats a la mescla. Aquest morter, com hem vist, el trobàvem també als sondeigs VII i X i ens permet afirmar que probablement la planta noble hauria disposat d’aquest paviment arreu. Per sota, es trobava el forjat de bigues de fusta i entrebigat de revoltó ceràmic, molt similar al localitzat en el sondeig VII per l’àmbit 109. El fet que el paviment més antic que s’hagi localitzat al primer pis correspongui al segle XVIII ens indica que el més probable és que calgui situar els forjats en aquest mateix període.
47 Calicó, Calicó, Trigo, 1998: 431. Agraïm a Maria Clua i Mercadal, del Gabinet Numismàtic de Catalunya, l’ajut que ens ha proporcionat en la classificació de les monedes.