1.3. Lectura de les façanes (fig. 88-104)
P resentem sota aquest epígraf les conclusions extretes
de l’anàlisi arqueològica de les façanes.
La façana de llevant
Està presidida per la torre de defensa (fig. 89). Abraça quatre pisos amb un terrat (fig. 90), corresponent al coronament del cos de migdia de la torre, al nivell del segon pis, des del qual es poden observar els dos matacans que la defensaven, l’un a llevant i l’altre a ponent (fig. 91-92).
Aquests elements estan situats en les dues façanes que tenen obertures en els pisos inferiors i són característics de les torres bastides en el decurs de la segona meitat del segle XVI. En trobem exemples molt similars dins Castelldefels mateix, com a la torre d’en Gabriel Folcher (fig. 93), a escassos metres de can Roca de Baix i datada de l’any 1560, segons la inscripció que encara roman a la façana de ponent.48 El tercer pis encabeix actualment unes golfes des de les quals es pot accedir als matacans.
Les façanes de tramuntana i migdia de la torre són cegues des de bon començament, mentre que, a ponent, al nivell de planta noble, s’hi obre una porta acabada en arc de mig punt (fig. 27). A llevant, a l’altura de la mateixa planta, té una finestra quadrangular, de dimensions reduïdes, amb el perfil de pedra de marès rogenc i encapçalada per un arc conopial propi del gòtic tardà (fig. 94), molt desgastat, el qual té diversos paral·lels a edificis del poble, com ara a la casa de Cultura, antiga masia de La Goma, o a les torres de n’Antoni Jané (fig. 95), d’en Gabriel Folcher (fig. 96) o al cos oriental del castell. L’altra finestra es troba al segon pis i és molt similar a l’anterior però, enlloc d’un arc conopial, la llinda presenta una mena de línia ondulada horitzontal, a manera de cortinatge, també usual dins del gòtic tardà49 (fig. 97). A la part interior esquerra d’aquesta finestra la façana presenta una obertura molt estreta a manera d’espitllera que, a l’interior, cau a l’altura de l’escala de cargol que articula els tres pisos.
Encara s’obre una tercera finestra (fig. 98), a la planta baixa de la torre que, per la seva situació és molt probable que hagi estat aprofitada d’un altre indret de la mateixa masia ja que les torres no acostumen a tenir cap obertura a la planta baixa, per raons de seguretat. Està ornada amb un arc conopial de factura molt esquemàtica, idèntic al descrit més amunt però més ben conservat, i amb un element a la part central que, tot i no distingir-se clarament, sembla una roseta de tres pètals. Els muntants estan coronats, a banda i banda, per uns elements cònics de factura simple.
El cos de tramuntana de la torre, el més antic del conjunt, presenta encara una obertura que es pot situar al mateix període que les descrites fins ara, de cap al final del segle XVI. Es tracta de la finestra de la planta noble que hi ha sobre la porta principal, a la mateixa altura que la de la torre (fig. 99). En aquest cas, la llinda està decorada amb un arc mixtilini, a l’interior del qual hi ha els bustos de dues figures humanes confrontades i una roseta al centre de la composició. A la part inferior dels muntants hi ha dues carasses de dimensions reduïdes. Són formes híbrides que pertanyen al gòtic final, les quals trobem, realitzades de forma més elaborada, a les obertures d’edificis tant significatius com el Palau del Lloctinent de Barcelona, on a l’interior dels arcs mixtilinis, enlloc de bustos es troba l’escut de Barcelona; el palau dels comtes de Centelles, la Reial Audiència de Barcelona o la casa de l’Ardiaca de la mateixa ciutat (pati i façana sobre la muralla).
L’altra finestra de la masia de Can Roca de Baix, a la dreta de la descrita, no presenta decoració. Es tracta d’una obertura rectangular amb els muntants tallats de biaix amb decoració geomètrica molt simple a la part inferior i l’ampit motllurat. Li manca la llinda, probablement com a conseqüència d’alguna obra relacionada amb la reparació de la coberta. A més, es troba uns 30 cm per sota de l’altra. Aquesta diferència de nivell també es comprova als paviments interiors, fet que du a pensar que, a causa de les importants reformes que va patir aquesta part de la masia, la finestra va ser traslladada de lloc.
A la planta baixa s’obren dues portes, la primera i principal, a mà esquerra, és un portal acabat amb un arc rebaixat, de prop de 2,9 m d’alçada i una amplada de 2,2 m que tipològicament no s’adiu amb les finestres descrites fins ara, ja que és més tardà. La segona porta s’obre a la dreta de la descrita i per sota de la finestra a la qual li manca la llinda. És de factura més moderna que l’anterior, d’alçat rectangular amb una petita coberta de teula i els marcs ressaltats amb un relleu efectuat en l’arrebossat de ciment de la casa i pintat de color vermell. En aquest sentit, cal afegir que la façana, a més de disposar d’aquest arrebossat, té un sòcol de prop de 80 cm d’alçada, en forma d’aplacat de pedres disposades irregularment, el qual sobresurt prop de 7 cm respecte de la façana.
Finalment la casa encara compta amb dos cossos més afegits tots dos pel costat de migdia (fig. 101). El primer és adossat a la torre i consta de planta baixa i primer pis. Disposa de tres obertures, dues a la planta i una al pis. A l’extrem nord hi ha una porta de trets idèntics als de la descrita al paràgraf anterior i, per tant, tipològicament del mateix període. A migdia, per sobre del sòcol s’obre una finestra d’alçat rectangular amb els muntants i la llinda pintats de vermell, per donar-li una similitud cromàtica amb les dels altres cossos. Al primer pis, hi ha un balcó amb solera de rajols i una petita teulada, com la de la porta.
La façana de migdia
Està formada bàsicament pels dos cossos esmentats més amunt: el corresponent a l’ampliació de mitjan segle XVII, a la part de llevant, i el cos afegit al segle XVIII, a la part de ponent, adossat a l’anterior i presidint la façana. A més, al sud-est, adossat als dos cossos anteriors, es troba un tercer afegitó de menor entitat. El primer cos esmentat disposa té una finestra a la planta baixa i un balcó al primer pis, idèntic al descrit a la façana de llevant. Pel que fa al segon, abraça una amplada de 9,5 m de façana, amb dues grans arcades a la planta baixa, fetes de maons disposats al sardinell, els quals es poden veure a les fotos antigues (fig. 38), ja que ara es troben arrebossades amb morter de calç i pintades de blanc. L’arc de llevant, a més, va ser tancat parcialment i convertit en finestral, per tal de poder aprofitar l’espai interior com a habitació. Aquest àmbit, atesa la situació, grandària i característiques formals, es degué usar com a quadra o per a alguna activitat relacionada amb el bestiar.
A la primera planta o planta noble s’obren cinc finestrals acabats en arc rebaixat, disposició habitual en moltes masies de finals del segle XVII o principis del XVIII on aquests espais, a manera de loggia, s’utilitzaven bé per assecar la roba, bé per orejar o assecar els aliments. D’aquests finestrals, els dos de ponent són els més antics, ja que apareixen en una foto sense data en la qual la resta del primer pis es troba enderrocada. Els altres tres finestrals van ser refets entre els primers anys del segle XX i el 1962, data d’una altra foto antiga de què es disposa, on aquest cos s’observa tal i com ens ha pervingut. La diferència entre els dos finestrals de ponent i els tres de llevant també rau en la seva separació ja que, mentre que els arcs es troben separats entre si uns 30 cm, la distància entre el parell dels vells i els nous és de 85 cm. La teulada d’aquest cos és d’un sol vessant, inclinat cap a migdia.
Les cales realitzades en el decurs dels treballs arqueològics van permetre determinar que la planta baixa de la masia original, per sota de l’enlluït recent que la cobreix, és d’obra de maçoneria de pedra calcària, amb les cantonades i els elements més significatius de carreus ben tallats de pedra de marès rogenc procedent de Begues, com passa a la majoria de masies de Castelldefels. A la primera planta, en alguns indrets, encara es conserva la fàbrica de tàpia original, mentre que el cos de migdia és fet amb maons disposats al trencajunt de mitja peça. Per la seva banda, el lavabo de l’angle sud-est i l’extrem de llevant del primer pis del cos de migdia és fet amb totxanes, essent una obra de la primera meitat del segle XX, segons que indiquin les fotos de l’època.
48 López Mullor, 2000: 54-55.
49 Es pot veure una decoració molt semblant, però en una porta, enlloc d’una finestra, al castell de Granyena de Segarra.