Alsina, C.; Feliu, G.; Marquet, L. 1996. Diccionari de mesures catalanes. Manuals, 14. Editorial Curial. Barcelona.

Azkarate, A. 1997. “Algunos ejemplos de análisis estratigráfico en la arquitectura del País Vasco”, Escribano, C.; Caballero, L. (ed.), Actas. Arqueología de la arquitectura. El método arqueológico aplicado al proceso de estudio y de intervención en edificios históricos. Burgos, 1996, Junta de Castilla y León. Salamanca, 123-140.

Azkarate, A. 2001. “Analisis de la evolución histórico-constructiva de la catedral de Santa María de Vitoria-Gasteiz (Aplicación de la “Arqueología de la Arquitectura” a un modelo complejo)”, V Congreso de Arqueología Medieval Española. Valladolid, 22 a 27 de marzo de 1999, vol. 1, Valadolid, 177-212.

Azkarate, A. 2004. “La interdisciplinariedad ¿Una concesión al lenguaje políticamente correcto?”, 2ª Bienal de Restauración Monumental, Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria, 41-45.

Azkarate, A.; Caballero, L.; Quirós, J.A. 2002. “Arqueología de la Arquitectura: definición disciplinar y nuevas perspectivas”, Arqueología de la Arquitectura, 1, Madrid: 7-10.

Azkarate, A.; Sánchez Zufiaurre, L. 2003. “Las iglesias prefeudales en Álava. Cronotipología y articulación espacial”, Arqueología de la Arquitectura, 2, Madrid: 25-36.

Bolòs, J. 1995. El mas, el pagès i el senyor. Editorial Curial. Barcelona: 40-47.

Brogiolo, G.P. 1988.  Archeologia de l’edilizia storica, Como.

Brogiolo, G.P. 1995. “Método para el análisis estratigráfico de construcciones históricas o lectura de paramentos”, Leer el documento construido = Informes de la Construcción (Madrid), 46, n. 435, 37-46.

Brogiolo, G.P. 2004. La iglesia de San Pedro de la Nave, Instituto de Estudios Zamoranos Florián de Ocampo, Diputación de Zamora, Zamora.

Caballero, L. 2002. “Sobre límites y posibilidades de la investigación arqueológica de la arquitectura. De la estratigrafía a un modelo histórico”, Arqueología de la Arquitectura, 1, Madrid: 83-100.

Caballero, L.; Latorre, J.I. 1980. La iglesia y el monasterio visigodo de Santa María de Melque (Toledo). Arqueología y arquitectura. San Pedro de la Mata (Toledo) y Santa Comba de Bande (Orense), Excavaciones Arqueológicas en España, 109, Madrid.

Caballero, L.; Utrero, M. Á. 2005. ”Una aproximación a las técnicas constructivas de la Alta Edad Media en la Península Ibérica. Entre visigodos y omeyas”, Arqueología de la Arquitectura, 4, Madrid: 169-192.

Caballero, L.; Utrero Agudo, M.A.; Arce, F.; Murillo, J.I. 2008. La iglesia de San Miguel de Lillo (Asturias). Lectura de paramentos 2006, Ediciones TREA S.L. y EDIUNO, Madrid.

Calicó, F.; Calicó, X.; Trigo, J. 1998. Numismática española. Catálogo de todas las monedas emitidas desde los reyes católicos a Juan Carlos I.  Barcelona.

Campmany i Guillot, J.; López Mullor, A.; Puigdemont i Vinyals, J.; Sanz i Borràs M. 2002. “Estudis monogràfics. Can Roca de Baix”. Guia del Patrimoni Arquitectònic de Castelldefels II. Les masies. Ajuntament de Castelldefels. Castelldefels.

Campmany Guillot, J.; López Mullor, A.; Navarro Pérez, J.; Sanahuja Torres, D.; Sanz Borràs, M. 2003. Castelldefels. Temps d’història. Ajuntament de Castelldefels, Castelldefels.

González, A.;  Moner, J.; Ripoll, R. 2005. La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració, Centre de Recerca d’Història Rural, Universitat de Girona. Figueres.

Carandini, A.; Caciagli, R. 1981. Storie dalla Terra. Manuale dello scavo archeolo-gico. Bari = Carandini, A. (1991), Storie dalla terra. Manuale dello scavo archeologico, Edizioni Einaudi, Torino (reedicions 1996, 2000, 2010) (= Historias en la tierra. Manual de excavación arqueológica, Barcelona, 1997).

Castanyer, P.; Tremoleda, J. 1999. La vila romana de Vilauba. Un exemple de l’ocupació i explotació romana del territori a la comarca del Pla de l’Estany. Ajuntament de Banyoles, Banyoles.

Danès, J. 1933. “Estudi de la masia Catalana”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, vol. 43: 272-284.

Danès, J. 2010. Materials per a l’estudi de la masia. Edició i estudi introductori a càrrec de Jeroni Moner i Joaquim M. Puigvert. Col·lecció Documents 7. Biblioteca d’Història Rural de les Comarques Gironines. Girona.

Ferrer i Alòs, L. 2003. Masies de Catalunya. Manresa.

Fontecha, R, de. 1967. La moneda española contemporánea. Madrid.

Harris, E.C. 1979. Principles of Archaeological Stratigraphy. London (= Principios de estratigrafia arqueológica, Barcelona, 1991).

Lamboglia, N. 1950. Gli scavi di Albintimilium e la cronologia della ceramica romana. Parte prima, Campagne di scavo 1938-1940, Istituto di Studi Liguri, Bordighera.

López Mullor, A. 1982. “Ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat”. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Generalitat de Catalunya, Servei d’Arqueologia. Barcelona: 380-382.

López Mullor, A. 1988.  “Excavacions a l’ermita de la Mare de Déu de Bellvitge. L’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981”. Identitats, l’Hospitalet de Llobregat, 1, 17-35.

López Mullor, A. 1990. “Capella gòtica i retaule major de l’església de Sant Pere. Castellfollit del Boix”, Memòria 1985-1989, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona, 239-259.

López Mullor, A. [ed.]. 1995. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret, Quaderns Científicis i Tècnics, Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, 6, Barcelona.

López Mullor, A. 2000. El Castell i les torres de defensa. Guia del Patrimoni Arquitectònic de Castelldefels I, Ajuntament de Castelldefels, Castelldefels.

López Mullor, A. 2002. “Veinte años después”, Arqueología de la Arquitectura, 1, Madrid: 159-174.

López Mullor, A. 2011. “La construcción de un método de intervención en el patrimonio arqueológico edificado”, Arqueología aplicada al estudio e interpretación de edificios históricos. Últimas tendencias arqueológicas, Ministerio de Cultura, Madrid: 65-101.

López Mullor, A.; Estany, I.; Lacuesta, R. [coords.]. 2005. Castell de Castelldefels. Arqueologia, història, art, Monografies, 7, Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Barcelona.

Maetzke, G.; Rysiewska, T, T.; Tabaczinsky, S.; Urbanezyk, P. 1977. “Problemi dell’analisi descrittivi nelle ricerche sui siti archeologici pluristratificati”. Archeologia medievale, Siena, IV: 7-37.

Moner, J. 2003. “L’origen de la masia clàssica”. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 246-248.

Moner, J. 2005. “La masia: una arquitectura singular”. La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres, 61-88.

Parenti, R. 1985. “La lettura stratigrafica delle murature in contesti archeologici e di restauro architettonico”, Restauro e Città, I, n. 2, 55-68.

Parenti, R. 1988, “Le techniche di documentazione per una lettura estratigrafica dell’elevato”, Francovich, R.; Parenti, R. (eds.), Archeologia e restauro dei monumenti, Consiglio Nazionale delle Ricerce, Università di Siena, Firenze, 249-279.

Parenti, R. 1995. “Historia, importancia y aplicaciones del método de lectura de paramentos”, Informes de la construcción, 46, n. 435, Madrid: 19-30.

Parenti, R. 2001. “Archeologia dell’architettura”, Dizionario di Archeologia, Laterza, Roma-Bari, 39-43

Parera, M. 1998. “Ceràmica medieval decorada i ceràmica moderna”. López Mullor, A.: Estany, I. (ed.), Torre del baró, Viladecans. Arqueologia. Monografies, 4. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona: 69-129.

Ripoll, E.; Sanmartí, E.; López Mullor, A. 1982. “Empúries, l’Escala”. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Excavacions arqueològiques a Catalunya, 1. Servei d’Arqueologia, Generalitat de Catalunya, Barcelona: 324-328.

Tabales, M.A. 2010. El Alcázar de Sevilla. Reflexiones sobre su origen y transformación durante la edad Media. Memoria de Investigación Arqueológica 2000-2005, Junta de Andalucía, Patronato del Real Alcázar de Sevilla, Sevilla.

Telese Compte, A. 1991. La vaixella blava catalana de 1570 a 1670. Repertori, catalogació i proposta per la seva nomenclatura. Investigació bibliogràfica sobre la pisa hispànica. Barcelona.

Telese, A.; Llorens, J.; Voigt, U. 2012, La ceràmica catalana datada com a punt de referència. Catàleg de la pisa (1533-1863), Associació Catalana de Ceràmica i Terrissa, Barcelona.

Vilamala, I. 2008. Antiga masia Can Roca de Baix. Castelldefels. Estudi Històric. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. SPAL, inè