1.1. La planta baixa (fig. 5)
Entrant per la porta principal s’accedeix al vestíbul de la masia (àmbits 014 i 0155, fig. 6-7), que hauria format part del nucli original de la casa juntament amb el cos independent de tramuntana (àmbit 16), conformant una de les dues crugies de què havia disposat. Es tracta d’un espai de planta trapezoïdal allargassat, orientat d’est a oest, dividit en dos àmbits per un gran arc de mig punt, de pedra de marès rogenca de Begues i prop de 3 m de llum. El sostre és embigat amb revoltons de rajol. Les parets d’aquests àmbits presenten uns arrimadors de rajoletes de 20 per 10 cm, de tonalitats marronoses, procedents de la fàbrica d’Onda (fig. 7).
L’espai de llevant del vestíbul (àmbit 015) hauria comunicat amb la crugia nord a través d’una porta oberta en el mur que els separa, la qual actualment es troba convertida en armari (fig. 7). D’aquesta porta encara resta la llinda que, seguint l’estil de les finestres que acabem de descriure, és de marès vermell amb decoració d’arc conopial, a l’interior del qual es troba un querubí. L’espai de ponent (àmbit 14) té una porta a migdia, a través de la qual s’accedeix a l’escala que mena als pisos superiors (àmbit 008), que descriurem més endavant. A l’extrem occidental d’aquest espai hi ha un portal de grans dimensions, el qual permet entrar a un pati ben ampli (àmbit 011, fig. 8-9). És de planta rectangular, amb una parra que li fa de coberta. Té un pavimentat de ciment en què hi ha marques incises, a manera de decoració. Actualment fa de distribuïdor entre tres dels sis cossos de què consta l’edifici.
Des del pati es pot accedir, per la banda de tramuntana, al cos que allotja els àmbits 012 i 013 (fig. 10). En el mur que tanca a migdia aquests àmbits s’observa un gran arc rebaixat (fig. 8), que probablement hauria donat pas a un únic espai, actualment dividit en dos. La llum de l’arc es troba tapiada i s’hi obren sengles portes i finestres, una per cada àmbit. A l’interior, els dos espais, que havien estat despatxos en els darrers temps, presenten un sostre embigat amb revoltons de maó pla i un paviment de rajoles envernissades de color rosat. Com es veurà més endavant, aquests dos àmbits, al nivell de la planta pis, es comuniquen amb la crugia nord de l’antiga masia (àmbit 116) que, en planta baixa només té un accés, des del carrer i, per tant, descriurem en darrer lloc.
Sortint de nou al pati i en direcció a ponent, un mur separa la masia de diversos edificis propietat del club de tenis. A migdia, el tancament del pati correspon, en la meitat est, al cos 008, adossat lateralment a la torre, i en la meitat oest a un afegitó recent que encabeix els àmbits 002, 003 i 004. Els dos darrers encara ofereixen els trets característics del darrer ús que van tenir, com a calabossos de la comissaria de Policia (fig. 11). Des del pati, s’hi entra per una porta que dóna a un passadís allargassat d’1 m d’amplada i 6,5 m de llarg que dóna pas a les cel·les, dues per banda, de planta rectangular, 3 per 1,3 m, tancades amb reixes. El sostre d’aquests àmbits s’articula amb sengles arcs de rajols que donen lloc a voltes rebaixades. El paviment és de formigó aboixardat. Al fons del passadís es troba, a mà dreta, un lavabo i, a mà esquerra, la porta que mena a la resta de dependències de la masia.
Abans de continuar el recorregut per la casa, aclarirem que els calabossos (àmbits 003 i 004) i la crugia situada al final dels mateixos, a l’extrem meridional, formen part d’un cos afegit a la masia pel costat de ponent. Així ho indiquen tant les voltes descrites. com la coberta, a un sol vessant, i fins i tot l’accés des del pati que, com passava amb els àmbits 012 i 013, es feia per un arc rebaixat que posteriorment hauria estat tapiat. La planta i la situació d’aquests àmbits fa pensar que es tractava de dependències destinades al bestiar o, potser, als carruatges.
Per la porta que es troba a l’angle sud-est dels calabossos s’accedeix a l’àmbit 007 (fig. 12), que, en el moment de dur a terme la intervenció arqueològica, es trobava dividit en tres espais per mitjà de mampares. Es tracta d’un espai de planta rectangular cobert amb una volta de maó de pla, l’extradós de la qual es va poder observar en el decurs dels treballs arqueològics en la planta noble. El paviment de l’àmbit 7 era de rajoles de 20 cm de costat, de les anomenades hidràuliques, disposades a junt seguit, de color ocre o grogós amb voraviu ondulat de color granat. El tancament de migdia d’aquesta habitació, que en, un moment determinat de la seva història, havia constituït la façana de migjorn de la masia, presentava dues obertures. Una finestra, que es trobava tapiada, i una porta que comunicava amb un dels dos àmbits, (el 005) que formaven el darrer cos de la masia afegit pel costat de migdia. És de planta rectangular i presenta en la façana sud un finestral acabat en un arc de mig punt (fig. 13) que, com s’ha dit en descriure l’exterior de l’edifici, havia format part d’una arcada igual que la que encara es pot observar a ponent i que, juntament amb aquesta, haurien constituït els accessos d’un cos obert, probablement per al bestiar o els carruatges. Probablement, des d’aquests espais (àmbits 001 i 005) s’hauria pogut accedir en algun moment al pati (011) a través dels àmbits 002, 003 i 004.
Prosseguint amb la descripció de l’àmbit 005, el sostre era pla amb plaques de guix per sobre de les quals, en el decurs dels treballs arqueològics, es va poder veure que hi havia hagut un terrat. Des de 005 es podia accedir, al darrer element del conjunt, l’àmbit 006, construït probablement en el decurs del segle passat d’acord amb algunes fotos d’arxiu a les quals fem referència en l’apartat següent. Es tracta d’un cos gairebé quadrat que només té planta baixa, bastit a l’angle sud-est del conjunt i que darrerament havia acollit uns lavabos públics. S’hi obren únicament dos finestrons, l’un a la façana de llevant i l’altra a la de migdia.
Des d’aquest punt cal recular cap a l’àmbit 005 i tornar a 007 on, una porta oberta a l’angle nord-est permet anar a l’àmbit 009. De fet, s’accedeix a un passadís d’1,1 m d’amplada i uns 5 m de llarg constituït a partir de la construcció d’un envà de rajols 6 disposats de cantell dins el mateix àmbit 009. Aquest envà deuria ser bastit en habilitar-se la masia com a seu de la Policia Nacional, ja que el passadís comunicava l’àmbit 007, antiga sala de detencions, amb l’entrada principal de l’edifici quan aquest era comissaria. De fet, l’àmbit 009 (fig. 14), de planta rectangular, n’era la recepció. El sostre és de bigues de fusta i revoltons, mentre que el terra està format, com a l’àmbit 005, amb rajoles grogoses de 20 cm de costat. Aquesta estança disposa de dues finestres, una oberta a cada façana, i la porta que hi mena. Sortint per aquesta porta, el recorregut prossegueix, a mà esquerra del passadís, per la base de la torre de defensa (àmbit 010). De planta gairebé quadrada (3,5 per 3,2 m), en origen no disposava de cap obertura en aquest nivell. Actualment s’hi pot accedir per la porta esmentada i, fins fa ben poc, per una altra d’oberta a l’angle sud-oest, la qual, en els darrers temps, va ser anul·lada i utilitzada com a armari. La torre disposa, amés, d’una finestra en planta baixa, en la qual ens deturarem més endavant. Abans de la intervenció arqueològica, el sostre era de plaques de pladur i el terra de rajoles grogues.
Cal tornar al vestíbul de la casa per tal de poder accedir a l’àmbit 008 (fig. 16), on es troba l’escala a la catalana sobre aresta que mena als pisos superiors (fig. 15). Aquest espai està separat del situat immediatament a migdia per un envà de totxanes, de manera que, juntament amb aquell, haurien format un sòl espai, com es veurà més endavant. Pel que fa a l’escala, té el frontal dels graons decorats amb ceràmica de cartabó verda i blanca (fig. 15), rajola habitual en contextos del segle XVII7. Tanmateix, a la caixa d’escala de Can Roca de Baix havien caigut algunes clapes de pintura, on es podia veure que estava feta amb rajols. Aquest fet, juntament amb la comprovació, en el decurs dels treballs, que l’escala recolza també sobre el tancament de migdia de l’àmbit 008, fet amb totxanes, ens fa avançar molt més la data de la nostra escala i situar-la en algun moment del segle XX, potser aprofitant la rajola d’una d’anterior.
Al mur nord de l’àmbit 008 o distribuïdor, a l’altura del final del primer tram de l’escala, es troba una finestra acabada amb un arc de mig punt (fig. 17) amb l’ampit decorat amb rajola policroma, també de la fàbrica d’Onda (fig. 18). Tot i que no n’hem pogut trobar paral·lels ni localitzar-les en catàleg és ben probable que calgui situar-les en algun moment de la primera meitat del segle passat. Un cop arribats a la planta noble (fig. 20), es continua per un passadís volat amb forma de C oberta cap a tramuntana, de manera que a cada costat s’obre una porta que permet accedir a tots els àmbits d’aquesta planta.
5 Tots els espais de la masia van ser numerats, per tal d’agilitzar-ne la identificació i la descripció. La situació exacta dels diferents espais es pot veure, tant a les figures 4 i 5, com als plànols de l’annex gràfic.
6 La fàbrica dels diferents murs i envans la coneixem a través de les cales que hi vam obrir, els resultats de les quals expliquem en tractar del desenvolupament dels treballs arqueològics.
7 La trobem, per exemple, a la masia de can Calderó (Alella, Maresme), concretament formant part de la decoració dels frontals i prestatges d’un armari d’una de les sales nobles. Tot i que no hi consta la data, sabem que la pubilla de la casa es va esposar, l’any 1655, amb Miquel Calderó, que hi va realitzar nombroses obres. El més probable és que les rajoles es col·loquessin en aquell moment. Ferrer i Alòs, 2003: 221.