1.2. Segon pis (fig. 19)
A ponent, s’obre una porta acabada amb un arc mixtilini motllurat (fig. 20-21) que mena al cos oest de la masia, actualment dividit en tres àmbits (102-104). Cal fer especial esment als trets de la porta perquè són característics de l’època moderna i ens aporten, com veurem, una cronologia aproximada. Es tracta de marcs motllurats i formes lobulades que podien prendre formes diverses i que a les cases de pagès no es va donar el seu ús fins ben entrat el segle XVIII, perdurant durant tot el segle XIX8. Val a dir que aquesta és una de les tres obertures d’aquest tipus que es troben en el mateix cos de la casa. Més endavant veurem les altres dues.
Si bé la poca entitat dels envans del cos de ponent palesen que aquest havia constituït en origen un sol espai, actualment, com s’acaba de veure, encabeix tres habitacions, de sud a nord, els àmbits 102, 103 i 104. Entrant per la porta descrita es troba un passadís de petites dimensions que fa de vestíbul a aquests tres espais. A mà dreta, una altra porta mena a l’àmbit 104, un espai rectangular, amb dues finestres, una al mur nord, que dóna al pati i una altra al mur oest, que dóna a un petit solar propietat del club de tennis. Aquesta darrera finestra disposa d’ampit a l’interior i és acabada amb un arc rebaixat. La fusteria, tot i que molt més simple, sembla coetània de les portes descrites més amunt. El sostre és un embigat de fusta i el terra, un paviment hidràulic de rajoles de 20 cm de costat, de color cru amb una orla vermella.
Sortint de l’àmbit 104 i tornant al passadís, a l’extrem sud d’aquest es troben dues portes més. La primera, cap a ponent, mena a l’àmbit 103 (fig. 22) que, juntament amb 104, havia fet la funció de laboratori de la policia científica i encara conservaven part del mobiliari. L’única finestra, oberta al mur de ponent, era de característiques idèntiques a la descrita més amunt i el sostre i el paviment, de característiques idèntiques. La segona porta menava a l’àmbit 102 (fig. 23). De planta trapezoïdal gairebé quadrada i dimensions més grans que les anteriors, aquesta cambra havia estat en els darrers anys el despatx del comissari en cap. El sostre era un embigat de fusta i rajols i el terra enlloc del paviment hidràulic dels àmbits veïns era de rajoles de color marró. A ponent, s’obria una finestra de característiques idèntiques a les descrites per als àmbits 103 i 104. També s’hi troben dues portes, l’una al mur de migdia, que mena a un dels darrers afegitons, i l’altra, cap llevant, que manava a l’àmbit 107 (fig. 24).
De planta rectangular, 107 hauria estat, juntament amb 108 la sala principal d’aquesta planta en algun moment del segle XVIII o XIX, a jutjar per les tres portes acabades amb arc mixtilini que s’hi troben. En primer lloc, la descrita més amunt. En segon lloc, que s’acaba d’esmentar, que de 102 menava a 107. En aquest cas també era acabada en arc mixtilini, però amb unes volutes a la part superior que no tenia l’altra. I, en tercer lloc, una darrera porta, idèntica a la primera, que es troba a l’angle nord-est de l’àmbit i el comunica amb el 109 (fig. 25). Pel que fa al sostre en són visibles les bigues de fusta, i el terra és de rajoles de color marró, però en aquest cas es troba a uns 20 cm per sobre de la cota del paviment de l’àmbit 102, desnivell que se salva per mitjà d’un graó.
L’àmbit 109 (fig. 26) és a l’angle sud-est de la casa, adossat a la torre de defensa pel costat de migdia. Té la planta rectangular, amb el sostre amb bigues de fusta i el paviment de rajoles de color més clar que els dels àmbits anteriors. Té un únic accés des de l’àmbit 107, que és la porta descrita més amunt (fig. 25). Disposa, però, de dos punts de llum als murs de migdia i llevant, dos balcons de característiques idèntiques, que descriurem en veure les façanes.
Cal tornar enrere per poder completar el recorregut i anar al cos de tramuntana de la torre. Concretament, cal tornar a l’àmbit 108 i continuar el recorregut cap al nord, on es troba de nou un desnivell de prop de 50 cm que se salva per mitjà de tres graons. A llevant, s’obre una porta de mig punt amb dovelles de marès vermell, que és l’original de la torre de defensa (fig. 27). A l’interior de la torre es troben encara dos graons més que salven un desnivell de 30 cm. En aquest àmbit s’obre una finestra que descriurem en veure les façanes. Al seu costat, a l’angle de l’àmbit, es troba una escala de cargol que permet pujar als dos pisos més de què consta la torre (fig. 28-29). El segon pis acull encara el mobiliari d’un dels despatxos de la comissaria. Compta amb una finestra a llevant i d’una porta de sortida al terrat, que ocupa l’espai corresponent als àmbits 107, 108 i 109. En aquest àmbit el sostre és novament de bigues i rajols, un dels quals presenta, fet a dit, un número o inscripció de tres lletres o dígits, “4SC” (fig. 30). Continuant l’ascensió fins a la sota coberta es pot veure com aquesta s’havia utilitzat com a traster (fig. 31).
A la planta noble, l’àmbit 110 comunica amb el 115 per una porta acabada amb llinda plana de marès vermell amb una decoració d’arc conopial simple (fig. 32), seguint l’estil i la tipologia de les obertures de la façana de llevant. L’àmbit 115 és de planta trapezoïdal amb una única porta, la descrita, i un finestral amb festejadors que es veurà amb més detall amb la façana de llevant. El paviment també és de rajola marró i el sostre de bigues de fusta i rajols.
A ponent d’aquest darrer àmbit i amb accés únicament des del passadís que neix de l’escala principal (008), es troba un espai de planta rectangular (114) que darrerament havia estat utilitzat com a lavabo de la comissaria. Limita, a tramuntana amb el cos més septentrional del conjunt, que descriurem tot seguit, i a ponent amb el pati, al qual donen els dos únics finestrons de què disposa. Es troba completament enrajolat i subdividit en tres espais. En primer lloc, un petit vestíbul amb un paviment hidràulic amb motius geomètrics de tonalitats verdes i carbasses (fig. 33). En segon lloc, sengles àmbits destinats a lavabos.
A migdia, els àmbits 102 i 107 permeten l’accés a un dels darrers afegitons efectuats a la masia, un espai de planta rectangular que havia estat subdividida en dos, 101 i 105, per un envà de fusta (fig. 34). Cal destacar la presència de cinc finestres acabades amb arcs rebaixats que també veurem més detalladament en descriure façanes. D’acord amb les fotos d’arxiu conservades, les dues finestres de l’àmbit 101 eren les originals mentre que les altres tres havien estat refetes en algun moment del segle XX.
8 Trobem un exemple a una alcova de cal Verdaguer o casa Barnola (Avinyó, Bages), i és força habitual veure’ls en les alcoves de les cases rurals de famílies benestants al llarg del segle XVIII.